Presentació de la regeneració de l'entorn de Binimel.là
El divendres passat es van donar a conèixer públicament les accions dutes a terme per tal de recuperar la zona de l'antic aparcament espontani de vehicles de Binimel·là.
El GOB considera que l'anunci del conseller Grimalt de fumigacions massives per a l'any que ve, és una clara prova de la poca efectivitat de la lluita que està duent la seva conselleria contra la Lymantria dispar.
El GOB recorda que està documentat que aquests episodis virulents de presència de l'eruga de l'alzina a Menorca remeten de forma natural als 3 o 4 anys de la seva aparició. Aquesta vegada en què s'ha intervengut amb fumigacions indiscriminades, l'eruga és present a l'illa des de l'any 2005. L'entitat ecologista es demana si no s'estarà perpetuant la presència anual d'aquesta plaga. Aquesta mateixa situació d'alteració dels cicles naturals ha estat denunciada per altres grups ecologistes a altres indrets on s'ha fumigat amb Diflubenzuron l'eruga peluda de l'alzina.
El Dimilin (nom comercial) és un producte que afecta a altres insectes i que pot arribar a alterar greument la bona salut dels nostres alzinars. El conseller Grimalt es va comprometre l'any 2008 a desenvolupar un estudi acurat dels efectes de les fumigacions per a determinar el futur de l'estratègia de lluita de la seva conselleria. Sembla que aquest estudi és el que no ha tingut continuïtat.
Ciutadella està duent a la pràctica una progressiva implantació del carril bici dins el casc urbà. Sense grans transformacions ni enormes inversions, la Velo-Xerxa comença a ser ja una realitat.
La proposta de crear una xarxa d'itineraris segurs dins la ciutat, per poder fer a peu o amb bicicleta, es troba molt avançada en les zones sud i est de Ciutadella. Devers 2 quilòmetres ja estan operatius i uns altres 2 es troben en construcció (vegeu el plànol al document explicatiu).
La Velo-Xerxa parteix de la identificació de 26 punts on s'ubiquen instal·lacions que generen necessitats de mobilitat. Així, s'han situat tots els centres educatius, els principals serveis administratius i també els sanitaris. La Velo-Xerxa intenta facilitar els desplaçaments no motoritzats entre aquests llocs.
El GOB ha elaborat un document explicatiu on s'analitzen els aspectes positius d'una aposta d'aquest estil, així com les probables dificultats a treballar. Inclou propostes per als diferents agents socials i anima els ciutadans a participar en el disseny d'una ciutat avançada.
La Velo-Xerxa és també un reconeixement a l'alta presència de la bicicleta a Ciutadella, on persones de totes les edats i condicions fan ús d'un vehicle que pot aportar molta qualitat de vida a les zones urbanes.
Pide al presidente del Consorcio de Residuos de Gipuzkoa y diputado foral de Desarrollo Sostenible, Carlos Ormazabal y al vicepresidente del Consorcio Denis Itxaso que apuesten por un modelo de gestión de residuos sin incineradoras.
Vorera nord del port de Maó, nou èxode de barquetes?
Amb els progressius processos de privatització que Autoritat Portuària està impulsant en el port de Maó, s'està provocant un desplaçament d'embarcacions que abandonen el seu lloc habitual d'estada al port, degut al gran augment de preus que després apliquen les empreses concessionàries.
Així ha passat amb el port d'hivernada (que es va traduir amb una gran pressió sobre la cala des Grau), està passant ara amb el tram que gestiona Trapsa (amb increment de pressió a Addaia) i és probable que passi també amb la vorera nord.
L'actual discurs d'Autoritat Portuària, que diu que la seva competència es limita al port de Maó, no està evitant aquestes conseqüències a altres zones del litoral i evidencia la necessitat d'incorporar aquesta administració en la lògica del demanat Pla Insular de la Costa.
El projecte d'ordenació privada de la vorera nord del port de Maó, conegut com s'Altra Banda, ha sortit recentment a exposició pública. El GOB hi ha detectat importants deficiències ambientals i ha presentat al·legacions.
Els amarres de vorera passarien dels 242 actuals a 442, un increment del 82 %. Les obres de nous pantalans i illetes flotants suposaria la instal·lació d'uns 275 morts i centenars de metres de cadena. Malgrat això, la documentació que s'ha exposat no inclou cap estudi d'afectacions ambientals.
En tost d'incloure una relació de valors naturals que es poden veure afectats per les obres previstes i dir si aquestes són o no compatibles, l'estudi d'incidència ambiental es limita a dir que s'haurien d'estudiar els valors ambientals en els trams on es preveu fer actuacions.
El projecte diu que s'extrauran els morts i cadenes antics, però no n'inclou tampoc cap relació ni cap plànol de situació, amb la qual cosa és probable que aquest anunci acabi essent més un ornament ambiental que no una realitat.
El GOB ha demanat que qualsevol nova concessió quedi condicionada a la instal·lació de sistemes temporitzadors de servei d'aigua i mànegues dotades amb pistola de tancament automàtic, que impedeixin que el poder adquisitiu es transformi en el mal ús de l'aigua que tan sovint es pot observar a la vorera sud del port.
L'entitat ha demanat també que es preservi l'estètica de l'edifici conegut com Venècia, atès que es preveu remodelar-lo quasi íntegrament.
¿Sabías que Carrefour vende muchas de las especies de pescado que están amenazadas de extinción o son capturadas con técnicas de pesca destructivas? ¡TÚ PUEDES CAMBIAR EL FUTURO DE LOS OCÉANOS!
Escribe al Sr. Noël Prioux, Director General de Carrefour en España, y pídele que deje de destruir los océanos y garantice a los consumidores que Carrefour vende pescado obtenido de forma sostenible.